L'origen de la xocolata és a l'Amèrica Central. El nom prové de la veu indigena "náhuatl xocóalt". Es van trigar uns dos segles a crear la beguda que nosaltres coneixem. Els Olmeques eren un dels pobles que vivien a Amèrica Central, els olmeques eren els cultivadors del cacau, però es deia que ja el coneixien, i van ser els que el van extendre per tot el món. Els maies van crear una beguda amarga feta de llavors de cacau que consumien exclusivament els reis i els nobles, sobretot en els moment solemnes. Una altre forma de utilitzar-la era amb finalitat terapèutica, També s'utilitzava de moneda. Els maies porten el cacau cap al sud, a les terres que ocupaven els tolteques. Els maies i els tolteques havien de pagar els impostos amb grans de cacau.
Cristòfor Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als reis catòlics. L'any 1519, els asteques van acollir a Hernán Cortes, ja que creien que era el déu Quetzalcoalt. Els frades van començar a preparar i a consumir xocolata. Aquest producte va arribar a tindre molta popularitat ja que l'esglesia catòlica va considerar que els seu consum no trencava el dejuni de la quaresma. D'aquesta manera es va extenen per tota Europa i només veuen xocolata els de l'aristocràcia.
La xocolatera era un pot especial per fer xocolata i perquè no hi hagin grumulls. El 1828 en Conrad J. van Huten va patentar un mèodeper extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacu en pols i grasa de cacau. Gràcies a aixó va ser posible fabricar les modernes rajoles de xocolata. Daniel Peter, un pastisser suís en el 1867 va començar a experimentar amb la llet com a ingredient, va dur el seu nou producte de xocolata amb llet al mercat el 1875 el va ajudar Henry Nestlé. El 1897 Rodalphe Lindt, un altre suís va desembolupar un altre procés que va donar a la xocolata un sabor àcid i una textura sorrenca, el delicat sabor i la fina textura que ara coneixem.
